Foto Retoc

Foto Retoc és un estudi fotogràfic especialitzat en la fotografia per al comerç on-line (e-commerce) i en el retoc digital d’imatges per a fotògrafs, empreses i professionals.

Foto Retoc està ubicat a Montornès del Vallès, Barcelona.  S’adreça a qualsevol empresa o particular que treballi on-line, des de qualsevol lloc de la xarxa i que necessiti d’aquests serveis.

Foto Retoc está situado en Montornès del Vallès, Barcelona. Indicado para cualquier empresa o particular que use servicios on-line, desde cualquier lugar de la red y que necesite de estos servicios.

Foto Retoc is located in Montornès del Vallès, Barcelona. Suitable for any company or individual to use services online from anywhere in the network and in need of these services.

fotoretoc.com

Som Benasque

Flocs de seda i cotó,
encenalls de llum,
remolins en el camí
que menen tot dansant
l’espurna als ulls.

Visa Pour l’Image 2014

Fa mols anys que conec a J.F.  Leroy (DGT del Visa Pour l’Image) i sempre que publica un editorial és per a mi molt esgarrifós, perquè rebla el  clau del  nostre estimat ofici. El d’aquest any és molt dur, ja que la gran majoria accedeix a les desorbitades demandes dels assessors financers. És molt trist que sense les fotos d’avui no tindrem arxius demà, i en conseqüència es perdi la memòria gràfica. Benvinguts al món real, benvinguts al Visa Pour l’Image.

Editorial de Jean-François Leroy

Digueu-me que estic somiant …

Fa uns dies, vaig sopar amb un fotògraf que conec des de fa trenta anys. Es tracta d’un d’aquells fotògrafs que han fet de tot al llarg de la seva carrera: ha donat cobertura a diversos conflictes, corrent riscos enormes. Té molt talent i s’oferia a realitzar qualsevol encàrrec que tingués: moda, política, catifes vermelles, il·lustracions vàries… Sense comptar alguns reportatges preciosos per revistes. En una paraula: es tracta d’un pes pesat de la professió.

Va treballar durant 30 anys, fins que un dia el van acomiadar, com a tants altres. Que si crisi de les agències, que si disminució dels encàrrecs… Un trist mantra al que ens hem hagut d’acostumar, any rere any…

Resumint: el nostre amic comptava amb que es faria una explotació raonable dels seus arxius. Què innocent! Comptar amb això era no tenir en compte una pràctica cada cop més estesa: el tant alçat. Per a aquells que ignorin de què parlo, el tant alçat consisteix en una sèrie de pagaments a terminis, per fer front a una demanda sovint urgent per part dels diaris i dels grups de premsa. “Fas 10, 15 o 20 fotos al dia i nosaltres et facturem un tant alçat: 1.000, 2.000 o 5.000 euros al mes.”

Finalment, el nostre experimentat professional rep l’extracte bancari del mes anterior. Quant li han ingressat? Menys de… 195 euros !

Una revista de notícies publica una foto de les primaveres àrabs per 0.58 euros. I quant paguen per una foto del mur de Berlin? 0.88 euros. Tot va en aquesta proporció.

El fotògraf està furiós i em sembla lògic. Ofès, em deixa anar: “Ja veus, les meves fotos valen menys que un preservatiu”.

M’hauria agradat que aquesta història no fos més que un malson. Hauria pogut explicar-la rient. Malauradament, aquesta història és real. I tristament freqüent.

A força de voler vendre la foto al kilo, terminaran per matar-la! Si 25 anys d’arxius no valen ja ni 200 euros al mes, aquesta professió va realment pel mal camí. Ja és hora que tots els actors, productors, distribuïdors i compradors de fotos de qualitat se’n adonin que, accedint a les demandes més desorbitades dels seus assessors financers, estan cavant la tomba d’aquest negoci!

Si no hi ha producció avui, com tindrem arxius demà?

Jean-François Leroy

23 d’abril de 2014

Making-of de La Remençada

A primers de desembre de 2013 vaig començar a fer fotografies sobre els assajos de La Remençada als actors de l’obra teatral. Gairebé cada setmana em trobava amb ells tant al teatre com a la Lira. La intenció era disposar d’un registre visual que deixés constància del fet. A més, era interessant de veure com anaven evolucionant els futurs actors i, a ser possible, que quedés enregistrat fotogràficament. Durant els assajos procurava ser transparent i fer les fotografies com si no hi fos. Aquesta forma de treballar em va dur a registrar els actors sense que la meva presència fos per ells molesta i el resultat és d’una gramàtica visual molt bona.

En total s’han enregistrat uns 190 Gb d’imatges i vídeos, cosa que ha comportat l’edició i selecció  d’aquest material per tal d’escollir les imatges per a l’exposició. També he de dir que el treball ha estat fàcil, ja que tant la direcció de La Remençada,  els actors, el director teatral o el director musical han col·laborat amb mi en tot moment.  El resultat l’heu de valorar vosaltres, vull dir, el públic en general.

El Making of és un treball de tots aquest mesos previs a la obra en què he intentat plasmar la dedicació de cada actor i actriu, i el treball d’equip de totes les persones que han participat en aquest esdeveniment i, potser, em deixaré algú ja que han estat moltíssimes les persones que hi han intervingut.

· Inauguració 12 de setembre a les 19:00h a Galeria Municipal de Can Xerracan (Plaça dels Països Catalans, 1 – 08170 – Montornès del Vallès)

The Feminist Avant-Garde of the 1970s-Bozar (Brussel·les) Summer of Photography, que reuneix 500 obres de 29 potents artistes.

(Cliqueu sobre la foto per obtenir més informació)

Moments màgics a Marràqueix

Mentre gaudíem d’unes petites vacances familiars a Marràqueix vam patir un petit incident: un robatori. Una estrebada ens va deixar sense passaports, diners, targetes, ni mòbil. Això pot passar a qualsevol lloc del món, també aquí a Barcelona. L’única diferència és que per poder sortir del país és necessària la documentació, i això ens obligava l’endemà a viatjar fins al consolat a Casablanca, sí o sí. Després de la corresponent denúncia a la policia, que va durar tres hores a fi de redactar el corresponent document per després poder demanar la documentació que ens deixaria sortir del país, i de semi presenciar, més ben dit, escoltar els crits i cops del tracte que dóna la policia als presumptes culpables; de sentir vergonya per no aixecar-te i enfrontar-te per aquests tractes vexatoris, tal i com hem vist recentment a les fronteres del sud d’Espanya, vam recuperar miraculosament la documentació, ni els diners ni el mòbil com era d’esperar.
Recordarem també, el tractament masclista que vam rebre de la policia, i  la sospita que els diners i el mòbil els gaudeixen algun membre de la policia marroquina.
A part del petit incident, realment instructiu per a tots nosaltres, d’una anècdota que amb el temps s’esborrarà, perquè malgrat tot tenim la sort de viure en un lloc on es respecten en major grau els drets de les persones, i la presumpció d’innocència. Per això, si no heu estat mai a Marràqueix, us recomanem que la visiteu sense por, perquè de lladres n’hi ha a tot arreu. De fet, fan més por els lladres de guant blanc, perquè aquests ens fan mal a tots, tant a Catalunya com a Espanya.

Budapest

Estrena de l’espectacle ‘Patá a la cola’ de la companyia de teatre de l’Institut Pablo R. Picasso a Vallromanes

Si en voleu saber més sobre altres representacions teatrals de la Companyia, cliqueu els següents enllaços i podreu apreciar l’esforç i el treball que durant molts anys han fet aquests nois i noies de l’escola pública i de la seva professora-directora.

http://www.lavanguardia.com/magazine/20111007/54227319905/escuela-de-vida.html

http://www.xtec.cat/iespicasso/teatre_2007/traj.htm

La Remençada: del segle XV al segle XXI

La Remençada, al segle XV, té un significat i unes conseqüències per a tota la població que patia unes condicions socials determinades. Gens lluny de la situació actual on la gran majoria de la població es troba sotmesa a unes lleis de mercat que han estat imposades des de ben lluny. El fet que s’hagi representat en ple segle XXI amb la voluntat de no oblidar el passat, té i tindrà també unes conseqüències per a tota la població. No és debades que s’hagi representat en l’actualitat i amb la voluntat de continuació. Aquí us deixem unes imatges representatives del dia de l’estrena que, de segur, transcendiran el propi fet.

Monastir de Sant Pere de Roda

Quan cau la nit

els visitants desapareixen,

s’enfosqueixen les parets,

reneix el silenci.

Oracions i batalles ressonen

en murs gastats pel temps.

Amb aixades treballant terrasses

entre udols de vent.

World Press Photo 2014

Exposició retrats

Els articles indeterminats concreten alguna característica que hi veig en cadascun d’ells. Potser, és, una mirada irònica que intenta destacar una particularitat que no és la teva, és la meva. Podeu interpel·lar-vos per esbrinar si la vostra mirada és coincident o divergent. En tot cas, serà fruit del diàleg que vol aportar un extra, un plus a la personalitat de cadascú.

1- Un defensor de la llei, que porta anell!
2- Una comadrona , com les de tota la vida!
3- Una dona com cal!
4- Una lluitadora incansable!
5- Un batlle psicòleg, déu n’hi do!
6- Un fotògraf vergonyós!
7- Una remencera romancera!
8- Un esportista dirigent!
9- Un gadità montornesenc!
10- Una de Cal Quadro!
11- Un bomber del tres al quart!
12- Un amic, res més (que ja és dir molt)!
13- Un somriure etern de cada dia!
14- Una quiosquera presentable!
15- Un jubilat massa jove!
16- Un director-escriptor de…teiatro!
17- Una secre…amb secrets!
18- Una memòria de músic!
19- Una restauradora diligent!
20- Una perruquera de capçalera!

* L’exposició es pot veure a Can Xerracan de Montornès del Vallès del 28 de febrer al 22 de març i està concebuda com un joc , l’homo ludens ludens continua formant part de la vida de l’adult. És temps de Carnaval i la mirada irònica sempre ha estat un bon referent i una bona perspectiva des la qual abordar la realitat. A més, el dia de la rua tots els assistents a la inauguració vam poder gaudir de la conversa, i de tot l’espectre cromàtic que permeten els nostres ulls. Gràcies a tots i totes per venir!

Bon dia, bona tarda, bona nit

El que els altres veuen de nosaltres és, sovint, una imatge. La fotografia no pertany al món de l’espectacle, és quelcom més. Tracta de com els altres ens veuen i alhora de com som.

 El que és desconegut amaga una realitat que va molt més enllà de l’aparença. Allò soterrat, el nostre passat, el present i l’esdevenir són realitats inabastables que es conjuguen amb les experiències que hem tingut al llarg de la vida.

 La fotografia és un procés que intenta desvetllar interrogants: què som, qui som, com som…, i això, ens interpel·la amb un intent de resposta constant per part nostra.

Qualsevol pot fer una bona fotografia?

És cert que, qualsevol pot fer una bona fotografia,  és tan senzill com disposar d’una bona càmera o un bon mòbil, així de simple. Però és realment una bona fotografia? Qui ho pot posar en dubte: l’autor o aquell que visualitza la imatge? On rau la diferència entre una bona foto i una foto única, és a dir, entre la bona tècnica i una visió artística.

La darrera visita a l’Espai Garum confirma que, no qualsevol pot fer una bona fotografia i que alhora sigui única. FotoMercat 2013 és una exposició on trobem la diferència entre una foto corrent i una d’especial. Els autors que han participat al FotoMercat 2013 presenten fotografies d’autor per a col·leccionar i regalar, totes elles realitzades amb procediments químics.

Espai Garum confirma que la imaginació té tots els drets!

EL PODER D’UNA FOTO

El 1996, els talibans van prohibir la fotografia a l’Afganistan. Fer una fotografia era consideradat un crim. Quan el règim va ser retirat de Kabul el 2001, la supressió de la llibertat d’expressió i de premsa va desaparèixer. Des de llavors, la fotografia s’ha convertit en una sortida per als afganesos decidits a mostrar les històries ocultes del seu país. Aquest any que ve, les tropes estrangeres es retiren del país i els mitjans de comunicació internacionals seguiran inevitablement. No només els talibans són a punt de guanyar influència, sinó, potser,  tornaran al poder. El futur del periodisme a l’Afganistan és desconegut.

La necessitat de fotoperiodisme local aquí no podria ser més importan per a la documentació problemes del país, tant ara com en el futur.Frame by Frame és un llargmetratge documental basat en el la història de quatre fotògrafs afganesos per explorar la recent revolució en el fotoperiodisme local. Aquests fotoperiodistes afganesos són els narradors, els cercadors de la veritat, la veu del seu propi poble. Estan aprofitant una oportunitat única per construir la democràcia aquí d’una manera que mai abans havia existit: a través d’una premsa lliure. El seu treball és una part crucial per mostrar el que està succeint en aquest moment tan incert.Alhora, s’enfronten a grans obstacles: les amenaces dels talibans i altres extremistes, l’escepticisme del seu propi poble, la falta de seguretat i el suport financer i per Farzana, una de les úniques fotògrafs afganeses a Kabul, les barreres de gènere.

Tornant a l’Afganistan

Frame by Frame va començar la producció a la tardor de 2012: buidem el compte bancari d’Alexandria, vam vendre el seu cotxe, i volem a l’Afganistan amb l’esperança de filmar un curtmetratge sobre els fotògrafs locals. Hem filmat per un curt període de temps, i després amb cada fotògraf per aprendre sobre el seu treball i la seva visió sobre el futur del fotoperiodisme a l’Afganistan. Cada entrevista ens va captivar més i més. Aquesta era una història que necessitava ser explicada – i necessitàvem més temps per explicar-la. Així que … Per què nosaltres? Ens importen les històries humanes  darrere d’aquest problema, i també tenim accés a explicar-ho d’una manera increïble. L’any passat, vam filmar fotògrafs capturant heroïnòmans, la primera baralla de boxa al país, i els patrons d’una mesquita que normalment converteix les càmeres de distància. S’ha obert una oportunitat única perquè capturem temes i qüestions que normalment no són accessibles als equips de filmació de fora.

El temps a Porrera

Graduaràs la llum

i tu seuràs a l’ombra.

Si obres o bé ajustes porticons,

si corres una mica les cortines.

Potser també encenent algun dels llums

en un racó perdut. Si ho fas amb cura

podràs aconseguir de formar part

de la penombra i rebre les visites.

Però si hi ha un bell rostre entre els qui vénen

i tots en són de bells els que tu estimes –

obriràs les finestres

perquè la cambra s’ompli de la música

que fa la llum en colpejar el silenci.

                                        Joan Margarit

Vinyes de malvasia i macabeu

de les clares cançons que la teva àvia

et cantava al crepuscle, quan tornàveu

al llarg de la riera, vora els horts.

Al filat de la mort hi ha llençols

prop de l’obscur racó d’un safareig,

però el silenci i prou és qui t’honora

si recordes la brisa entre les canyes,

la puresa de l’aire de secà

i les cançons on, cap al tard, sortien

vinyes de malvasia i macabeu.

                                   Joan Margarit

Curs fotografia digital i Photoshop

– Introducció a la fotografia digital i Photoshop ( veure el programa)

Tots disposem de càmera fotogràfica digital, però moltes de les prestacions de què disposen les desconeixem. En aquest curs aprendràs com optimitzar els resultats de la teva càmera digital i a millorar els resultats de les teves fotografies. A més, aprendràs com usar el Photoshop per a retocar les imatges. Les teves fotos prendran un caire artístic i, fins i tot, una vessant poètica.

Sessions fotogràfiques d’estudi a domicili

Us oferim dos packs Home&Studio on el professional de la fotografia es desplaçarà a casa vostra.

Els desplaçaments a domicili us estalviaran temps en tots els vostres esdeveniments. La comoditat d’estar en la vostra residència habitual i en l’entorn que coneixeu, milloren els resultats de les imatges. Els nens i nenes se senten més relaxats i els resultats són òptims.

La facilitat de tenir-ho tot a mà (la pròpia perruqueria, la roba que es vol vestir i els paratges que us estimeu, enriqueixen la qualitat del resultat final.)

S’inclou l’equip d’il·luminació i l’atrezzo adequat a les característiques del client/a (Ideal per records familiars, books, regals, comunió, batejos, naixements, retrats per adults, parelles, etc.)

A més, es poden comprovar els resultats in situ, a mesura que es va desenvolupant l’estudi fotogràfic.

Pack Verd- PVP: 225€

Inclou:

•  Entre una hora i hora mitja.
• 1 EasyPanel de mida 28×35 amb la qualitat Hp.
• DVD personalitzat amb caixa i còpia índex amb les imatges de la sessió fotogràfica.
• Totes les imatges seran tractades i retocades tenint en compte el gust del client/a.

Pack Blau- PVP: 275€

Inclou:

• Entre una hora mitja i dues.
• 1 EasyPanel de mida 28×35 amb la qualitat Hp.
• DVD personalitzat amb caixa i còpia índex amb les imatges de la sessió fotogràfica.
• Àlbum amb tapa de tela de mida 30×30 de 12 pàgines amb la selecció de les millors imatges.
• Totes les imatges seran tractades i retocades tenint en compte el gust del client/a.

àlbum de mostra (clica per veure’l)

Desplaçaments a domicili amb cost zero en un radi de 30 Km (El Km 0 és des de Montornès del Vallès). A partir de 30 Km fins a 50 Km suplement de 15€. Es paga un 50% el dia de la sessió i la resta quan s’entregui el material.

República Democràtica del Congo, l’eterna guerra

RD CONGO, LA ETERNA GUERRA.

© Por ALFONS RODRÍGUEZ.

 En la República Democrática del Congo, la guerra ya es una costumbre. Es además la última paz firmada en el mundo, pero esta circunstancia no parece ir más allá del documento de papel. Es paradójico que sobre uno de los territorios más ricos del planeta en recursos naturales, la gente viva en una de las mayores miserias del mundo. Y por supuesto, una vez más, los mayores afectados por todo el caos de la guerra son los civiles, mujeres y niños azotados por las enfermedades, la violencia sexual y los desplazamientos masivos. Diferentes grupos armados que pelean sin orden ni reglas, si es que en una guerra pueden darse ambos conceptos. El negocio de la guerra es demasiado suculento para pararlo. Mientras, la desesperanza y la angustia martirizan a los inocentes que sufren, en aterrador silencio, las consecuencias de la desidia de la comunidad internacional y de sus gobiernos en uno de  los mayores y más largos conflictos de la Historia.

www.alfonsrodriguez.com

Packs fotografia i/o disseny

Cafès d’Europa: Perpinyà

A Perpinyà, just al costat del Castellet, ens trobem Le Gran Cafè de la Poste. Continuant amb la sèrie endegada amb La idea d’Europa de G. Steiner, aquest lloc ens situa a la Catalunya Nord, des d’on observar les anades i vingudes dels vianants. El predomini del color vermell en el seu interior, i la varietat de l’audiència que el visita, el fa especialment agradable. Des de les alçades els merlets de l’antiga presó i baluard militar vigilen la pau estant, i ens recorden que aquesta és un regal que ens hem de treballar dia a dia.

Molins

Quantes vegades aquests vells molins de vent hauran triturat el gra, separat el gra de la palla i alimentat milers de famílies poloneses.

Ara, convertits en un museu a l’aire lliure, topes amb ells, sense voler-ho t’arrosseguen fins a ells. Et poses als seus peus per admirar-los i els dónes voltes per tal de captar la llum de la tarda que els cau a sobre.

A l’hivern les nevades colren la fusta d’un color gris que a l’estiu s’il·lumina amb el blau transparent del cel.

El sol juga darrera seu per alimentar la silueta cobejada pels ulls per tal de retenir-los per sempre.

Visa pour l’image 2013

 MUHAMMED MUHEISEN / AP 

La vida segueix …

 Un home i la seva filla al costat de la seva casa parcialment destruïda a Azaz, Alep. Síria 28 d’agost, 2012.

Més d’una dècada de viatjar d’un país a un altre per cobrir els esdeveniments a llocs on tots tenien una cosa en comú: el conflicte. Nacions que s’enfonsen, homes i dones que ploren la mort de les seves famílies, fent front a les dures realitats de la vida. L’esperança i l’acció d’una generació robats, per aspirar al canvi i al reconeixement dels seus drets. Els nens deixats enrere tractant d’existir, per sobreviure, amb el poc que se’ls dóna. Al cor d’aquests conflictes, aquestes zones devastades, l’alè de la vida continua sent i manté un raig d’esperança. Just darrere de la vida oculta de la guerra. Moments de la vida ens recorden que, tot i que sembla cedir sota el pes dels conflictes, la vida continua definitivament la carrera per al futur.

Polska

Chelmno

Chelmno és un poble petit i tranquil del voivodat de Cuiàvia i Pomerània a Polònia a prop del riu Vístula.  Actualment, el poble està visquent una transformació en el seu comerç i als carrers principals. Encara, però, podem gaudir d’aquests establiments que ens recorden que, fora dels grans centres comercials i de marques conegudes, hi ha gent que viu d’aquest ofici.

Minuter a Lima

Tots tenim en ment aquest ofici -minuters- i al fotògraf que ens trobàvem en moltes places de pobles i ciutats per oferir-nos un record del nostre pas per aquells verals . Quan poques persones disposaven d’aparells fotogràfics, ells eren els únics que amb les seves càmeres ens oferien un present on quedava constància de la nostra presència en el lloc. Gràcies al seu treball, podem rescatar de la memòria costums, indumentària i indrets que d’altra manera haguessin quedat esborrats per sempre més. Els humans som, entre d’altres coses, memòria i records del passat, tant és que es tracti de la memòria conscient o inconscient.

Campelles- Flor groga

Ripoll, capital de la cultura catalana 2013

Grup de japonesos admirant el pòrtic de Santa Maria de Ripoll.

Cervera

Immersió de blaus

Boirina

 Massís Central francès, a prop de Puy de Dôme.

Gant

Gant, durant la nit, és una ciutat encantadora, festiva i, sobretot, ens permet relaxar-nos del tràfac diürn. Un pot asseure’s en alguna terrassa a sopar, prendre un vas de vi blanc ben sec i encetar una llarga xerrada amb els amics. Ens permet, a més, passejar-nos i perdre’ns per carrers i carrerons on la il·luminació cau sobre els canals projectant una atmosfera captivadora, i a voltes, misteriosa.

Ballem amb les paraules

AISHA

Temps de flors

Trampolí

Ombrívol

Retolar sobre ocres

Le Train Jaune

No sé ben bé per què se’n diu el Tren Groc. Buscant qualitats als colors veig el contrast entre el verd dels Pirineus i el groc del tren, i encara diré més, no sé per què però em recorda el tren de Touzeur. Curioses combinacions de trens. Et voilá!

El blanc de les vinyes

 

La neu i el raïm es combinen a l’hivern,

cada floc és un gra

que esclatarà

al paladar.

El campanar de Guimerà

Darrera d’un columnar hi ha un sol aparentment amagat que malda per enlluarnar-nos.

Bonica és la bellesa d’Amon

Nefertiti a Berlín. La perfecció de les línies del bust policromat contrasten amb la mirada insòlita de l’espectador que l’observa.

Perú al cor

 

La varietat de climes i paisatges al Perú fan d’aquest país un lloc ideal per perdre-s’hi. Des de l’Amazònia fins a la costa del Pacífic, passant per l’altiplà i els Andes, tenim gairebé un petit continent on admirar i aprendre de la seva gent i la seva cultura.

No hi hem de passar fugisserament, sinó entretenir-nos en els detalls que trobarem en cada poblet, en cada casa i en cada persona.

En properes entrades anirem descabdellant a través d’ imatges fotogràfiques el nostre sentiment envers la població, la diversitat ètnica i lingüística, les construccions, els cultius, la cuina, i qualsevol manifestació a partir de la qual puguem compartir amb tots vosaltres les nostres inquietuds.

Tramuntana a Cotlliure

La tramuntana és un vent del nord que ens allibera tant com el blau del mar i les crestes blanques de les ones.