Foto Retoc

Logo_Gran

Foto Retoc és un estudi fotogràfic especialitzat en la fotografia per al comerç on-line (e-commerce) i en el retoc digital d’imatges per a fotògrafs, empreses i professionals.

Foto Retoc està ubicat a Montornès del Vallès, Barcelona.  S’adreça a qualsevol empresa o particular que treballi on-line, des de qualsevol lloc de la xarxa i que necessiti d’aquests serveis.

Foto Retoc está situado en Montornès del Vallès, Barcelona. Indicado para cualquier empresa o particular que use servicios on-line, desde cualquier lugar de la red y que necesite de estos servicios.

Foto Retoc is located in Montornès del Vallès, Barcelona. Suitable for any company or individual to use services online from anywhere in the network and in need of these services.

fotoretoc.com

Visa Pour l’Image 2014

Fa mols anys que conec a J.F.  Leroy (DGT del Visa Pour l’Image) i sempre que publica un editorial és per a mi molt esgarrifós, perquè rebla el  clau del  nostre estimat ofici. El d’aquest any és molt dur, ja que la gran majoria accedeix a les desorbitades demandes dels assessors financers. És molt trist que sense les fotos d’avui no tindrem arxius demà, i en conseqüència es perdi la memòria gràfica. Benvinguts al món real, benvinguts al Visa Pour l’Image.

PHILIPPINES-WEATHER-TYPHOONPHILIPPINES-WEATHER-TYPHOON

Editorial de Jean-François Leroy

Digueu-me que estic somiant …

Fa uns dies, vaig sopar amb un fotògraf que conec des de fa trenta anys. Es tracta d’un d’aquells fotògrafs que han fet de tot al llarg de la seva carrera: ha donat cobertura a diversos conflictes, corrent riscos enormes. Té molt talent i s’oferia a realitzar qualsevol encàrrec que tingués: moda, política, catifes vermelles, il·lustracions vàries… Sense comptar alguns reportatges preciosos per revistes. En una paraula: es tracta d’un pes pesat de la professió.

Va treballar durant 30 anys, fins que un dia el van acomiadar, com a tants altres. Que si crisi de les agències, que si disminució dels encàrrecs… Un trist mantra al que ens hem hagut d’acostumar, any rere any…

Resumint: el nostre amic comptava amb que es faria una explotació raonable dels seus arxius. Què innocent! Comptar amb això era no tenir en compte una pràctica cada cop més estesa: el tant alçat. Per a aquells que ignorin de què parlo, el tant alçat consisteix en una sèrie de pagaments a terminis, per fer front a una demanda sovint urgent per part dels diaris i dels grups de premsa. “Fas 10, 15 o 20 fotos al dia i nosaltres et facturem un tant alçat: 1.000, 2.000 o 5.000 euros al mes.”

Finalment, el nostre experimentat professional rep l’extracte bancari del mes anterior. Quant li han ingressat? Menys de… 195 euros !

Una revista de notícies publica una foto de les primaveres àrabs per 0.58 euros. I quant paguen per una foto del mur de Berlin? 0.88 euros. Tot va en aquesta proporció.

El fotògraf està furiós i em sembla lògic. Ofès, em deixa anar: “Ja veus, les meves fotos valen menys que un preservatiu”.

M’hauria agradat que aquesta història no fos més que un malson. Hauria pogut explicar-la rient. Malauradament, aquesta història és real. I tristament freqüent.

A força de voler vendre la foto al kilo, terminaran per matar-la! Si 25 anys d’arxius no valen ja ni 200 euros al mes, aquesta professió va realment pel mal camí. Ja és hora que tots els actors, productors, distribuïdors i compradors de fotos de qualitat se’n adonin que, accedint a les demandes més desorbitades dels seus assessors financers, estan cavant la tomba d’aquest negoci!

Si no hi ha producció avui, com tindrem arxius demà?

Jean-François Leroy

23 d’abril de 2014

PHILIPPINES-WEATHER-TYPHOON

PHILIPPINES-WEATHER-TYPHOON

PHILIPPINES-WEATHER-TYPHOON

PHILIPPINES-WEATHER-TYPHOON

PHILIPPINES-WEATHER-TYPHOON

Making-of de La Remençada

A primers de desembre de 2013 vaig començar a fer fotografies sobre els assajos de La Remençada als actors de l’obra teatral. Gairebé cada setmana em trobava amb ells tant al teatre com a la Lira. La intenció era disposar d’un registre visual que deixés constància del fet. A més, era interessant de veure com anaven evolucionant els futurs actors i, a ser possible, que quedés enregistrat fotogràficament. Durant els assajos procurava ser transparent i fer les fotografies com si no hi fos. Aquesta forma de treballar em va dur a registrar els actors sense que la meva presència fos per ells molesta i el resultat és d’una gramàtica visual molt bona.

Remençada_01

En total s’han enregistrat uns 190 Gb d’imatges i vídeos, cosa que ha comportat l’edició i selecció  d’aquest material per tal d’escollir les imatges per a l’exposició. També he de dir que el treball ha estat fàcil, ja que tant la direcció de La Remençada,  els actors, el director teatral o el director musical han col·laborat amb mi en tot moment.  El resultat l’heu de valorar vosaltres, vull dir, el públic en general.

El Making of és un treball de tots aquest mesos previs a la obra en què he intentat plasmar la dedicació de cada actor i actriu, i el treball d’equip de totes les persones que han participat en aquest esdeveniment i, potser, em deixaré algú ja que han estat moltíssimes les persones que hi han intervingut.

· Inauguració 12 de setembre a les 19:00h a Galeria Municipal de Can Xerracan (Plaça dels Països Catalans, 1 – 08170 – Montornès del Vallès)

Postal_Making_of

Moments màgics a Marràqueix


Mentre gaudíem d’unes petites vacances familiars a Marràqueix vam patir un petit incident: un robatori. Una estrebada ens va deixar sense passaports, diners, targetes, ni mòbil. Això pot passar a qualsevol lloc del món, també aquí a Barcelona. L’única diferència és que per poder sortir del país és necessària la documentació, i això ens obligava l’endemà a viatjar fins al consolat a Casablanca, sí o sí. Després de la corresponent denúncia a la policia, que va durar tres hores a fi de redactar el corresponent document per després poder demanar la documentació que ens deixaria sortir del país, i de semi presenciar, més ben dit, escoltar els crits i cops del tracte que dóna la policia als presumptes culpables; de sentir vergonya per no aixecar-te i enfrontar-te per aquests tractes vexatoris, tal i com hem vist recentment a les fronteres del sud d’Espanya, vam recuperar miraculosament la documentació, ni els diners ni el mòbil com era d’esperar.
Recordarem també, el tractament masclista que vam rebre de la policia, i  la sospita que els diners i el mòbil els gaudeixen algun membre de la policia marroquina.
A part del petit incident, realment instructiu per a tots nosaltres, d’una anècdota que amb el temps s’esborrarà, perquè malgrat tot tenim la sort de viure en un lloc on es respecten en major grau els drets de les persones, i la presumpció d’innocència. Per això, si no heu estat mai a Marràqueix, us recomanem que la visiteu sense por, perquè de lladres n’hi ha a tot arreu. De fet, fan més por els lladres de guant blanc, perquè aquests ens fan mal a tots, tant a Catalunya com a Espanya.